Temple romànic del segle XII, de planta basilical que data dels volts de 1040, que rep la influència tipològica de les construccions llombardes. En el seu moment era un edifici singular, degut a la planta complexa de tres naus, reservada habitualment a catedrals i monestirs. Va ser l’església parroquial d’Estamariu fins a mitjan segle XVIII, quan fou substituïda per l’església de Sant Vicenç i Santa Cecília, al mig del poble. A partir d’aquest moment va passar a ser la capella del cementiri. Posseeix un dels pocs conjunts de pintura mural d’època romànica que es conserven in situ.