Església romànica d’una sola nau, amb capçalera de planta trevolada orientada a llevant. Les dues absidioles laterals són de petites dimensions, mentre que l’absis central, més proporcionat respecte de la nau, connecta amb l’arrencada d’aquestes absidioles amb un curt tram presbiteral. La nau és coberta amb volta de canó, amb el reforç de dos arcs torals i, a l’extrem occidental, hi ha un espai cobert amb la mateixa solució. Podria semblar un cor, tot i que la seva funcionalitat litúrgica és incerta, i és un tret excepcional de les formes arquitectòniques del romànic català. La porta d’accés és adovellada i es troba a la façana sud. Hi ha un petit campanar d’espadanya senzilla sobre la façana oest, posterior a la fàbrica original. La decoració exterior consisteix en sèries d’arcuacions llombardes entre lesenes, als tres absis. Els murs de la nau han estat sobrealçats. L’església de Tragó apareix a la documentació de la dècima del 1279. El temple havia tingut d’altres advocacions: Santa Maria del Pla de Tragó i La Mare de Déu del Roser.