Església romànica d’una nau, amb absis de planta semicircular, orientat a llevant. El temple es fonamenta sobre la roca, amb un sòcol que la regularitza per la banda sud. Dins del gruix dels murs, de gairebé dos metres, hi ha obertes quatre capelles. Les més properes a l’absis són de planta semicircular. La nau està coberta amb una volta de canó apuntada, mentre que l’absis ho fa amb volta de quart d’esfera. A la façana de ponent hi ha una finestra amb quatre arcs en degradació, decorats a l’intradós amb boles, com a Santa Maria d’Urgell. En aquesta mateixa façana hi ha la porta, també de quatre arcs en degradació. Coronant el conjunt hi ha un campanar de cadireta, molt massís, de dos ulls i pedra tosca. L’aparell de l’edifici és un tret molt singular, ja que altera filades de pedra tosca i pedra calcària. L’església de Sant Esteve fou consagrada pel bisbe Guillem Guifré el 1057. L’edifici actual, però, és de finals del segle XII.