Amb Sunifred II (897-948), full de Guifré I de Barcelona el Pelós i de Guinedilda, s'establí el principi hereditari en la transmissió del càrrec comtal, un pas que suposà independència i sobirania. Amb els seus germans, Guifré Borrell de Barcelona i Miró de la Cerdanya, establí un sistema de co-govern, repartint-se les zones d’actuació de cadascun, reconeixent al germà gran una categoria superior. El 914 presideix una assemblea que transfereix cinc monestirs abandonats a Sant Serni de Tavèrnoles. Se l’acusà de saquejos, que demostraren que els rectors eren nomenats pels bisbes d'Urgell. Del seu matrimoni amb Adelaida, abadessa de Sant Joan de Ripoll, hi van haver dos fills, Ermengol i Borrell, que moren prematurament. Per aquest motiu, el comtat passà al nebot, el comte Borrell II de Barcelona.