Església d’una nau de planta rectangular coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular i ultrapassat. La capçalera ha estat transformada, ja que l’espai de l’absis, avui en dia, és la sagristia. El mur nord tampoc no conserva el seu estat original. Davant de la porta, en arc de mig punt, a la façana oest, s’hi adossa un porxo, rematat per un petit campanar de cadireta d’un sol ull quadrat. Des d’aquesta estructura, s’accedeix al cementiri de l’església, adossat al mur de migdia. El topònim d’Eroles és comú a diversos termes del comtat d’Urgell. El mas d’Eroles ja és citat en el cens de l'any 1860, mentre que no apareix en el de 1854. La capella va ser sufragània de Sant Andreu d’Oliana.