La Regència d'Urgell va ser un organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a la Seu d’Urgell després de la presa d’aquesta ciutat per Antonio Marañón, el Trapense (juliol de 1822). El 15 d’agost s’instituí oficialment, a partir d’una Junta Superior Provisional de Catalunya, formada per l’arquebisbe preconitzat de Tarragona, Jaume Creus i Martí, per Bernardo Mozo de Rosales, marquès de Mataflorida. Entre els membres, no hi va haver gaire avinença, però la la proclamació va ser en nom de Ferran VII com a rei absolut. Una altra petició particular del baró d’Eroles, adreçada als catalans, demanava l’existència d'unes corts que moderessin el poder del monarca. La instauració d’aquesta va moure el govern liberal a actuar fermament a Catalunya, i Francisco Espoz e Ilundain ocupà la Seu d’Urgell.