Es tracta d’un pou de planta circular, excavat en part al sòl i cobert de terra a la part superior, de 5,45 metres de diàmetre i cobert per una volta de mitja esfera, amb una alçada total de 8,3 metres. Totes les estructures són de pedra, disposades en filades regulars i l’accés original es feia per un passadís en ziga-zaga de 12,6 metres de llarg per 0,7 metres d’ample i 1,5 metres d’alt. Amb la restauració es va obrir una nova entrada, a peu pla, de tretze metres de llargada, on hi ha l’explicació del funcionament del pou. La clau de la volta era oberta, per tenir un accés suplementari. El gel es produïa en unes basses a l’exterior, per congelació natural, i era transportat a l’interior del pou, ben aïllat tèrmicament. El comú d’Oliana arrendava el pou de gel a particulars, que en feien l’explotació. Sembla que va estar en funcionament des del segle XVII fins a les primeries del segle XX.