Bisbe de la Seu d’Urgell (1095-1122) i fill dels comtes del Pallars Jussà, Artau I i Llúcia. Abans de ser bisbe, era soldat, i ingressà en la vida religiosa. Més tard, accedeix al càrrec d’arquebisbe d’Urgell, (com es deia), ordenat pel Papa Urbà II. És un bisbe que destaca pel seu paper conciliador políticament i eclesiàsticament parlant, sent promotor de la catedral del segle XI i, a més, per la seva ferma oposició a les usurpacions de béns eclesiàstics durant la reforma gregoriana. Per causa de malaltia, seguir al capdavant de la diòcesi en un moment que amenaçava un possible cisma, s'anticipà el seu successor, Pere Berenguer, amb la seva aprobació i la de la canònica d'Urgell. Després de la seva mort, el seu sepulcre es converteix en un lloc de pelegrinatge. El 1133, el seu successor, decreta el culte com a sant i la festivitat de sant Ot, se celebra, cada any, el 7 de juliol.