Tarter de rocs al vessant sud del tossal de Roca Móra, als peus del qual hi ha un gran orri de pedra seca amb accés a llevant. Forma part del grup de fortificacions del vescomtat de Castellbò que Ermengol VIII cedeix el 1159 al bisbe Bernat Sanç (1142-1163) arran de les disputes amb els Castellbò. Més endavant, va tornar a estar sota jurisdicció del Vescomtat i unit a la batllia de Guils.