Charles d’Espagnac de Cousserans de Cominges, conegut a Catalunya com a Comte d’Espanya, va néixer a Foix el 1775. Fou un noble i militar francès al servei de la monarquia espanyola. Marquès d’Espagnac i baró de Ramefòrt a França, fou un personatge radicalment reaccionari que estigué al servei de Ferran VII, durant la restauració absolutista, període durant el qual fou Capità General de Catalunya (1827-1832). Durant la Primera Guerra Carlina es posicionà a favor del pretendent carlí i es destacà per una sèrie d’accions d’una violència singular, especialment cruels i arbitraris, que el distanciaren dels cabdills carlins més moderats. Detingut a causa dels seus procediments per la Junta carlina de Berga, s’ordenà la seva expulsió del país i la seva escorta amb un escamot armat fins a Andorra. Els escortes l’abandonen sobre el Pont de l’Espia, on fou estrangulat i el seu cos lligat amb una roca llençat al riu Segre. Corría l’any de 1839.