Dels dos molins que formaven el conjunt, del més allunyat al riu només en resta la bassa. El més proper, destinat a la producció de farina, estigué en actiu fins a començament del segle XX. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, on hi havia les instal·lacions per a la molta i la residència del moliner. L’accés es realitzava a través d’una porta en arc de mig punt. A la façana sud és visible el carcabà, mig colgat. A la documentació del segle XIX, hi ha referències a diversos molins sobre el riu de Cabó. Tot i que evidentment, hi ha esments de molins a la documentació medieval, la seva adscripció a l’època medieval és dubtosa, l’arc d’entrada pot tractar-se d’un element reutilitzat.