Laurentí Parramon, popularment conegut com a Tino, va néixer a Cal Magre de Josa de Cadí l’any 1911. Durant la dècada dels anys 30, milità amb l’Estat Català i, arribada la Guerra Civil, concretament durant el mes d’octubre de 1936, s’allistà com a agent de fronteres de la Generalitat de Catalunya. Quan va caure Catalunya a mans de les forces franquistes, Laurentí Parramon s’exilià a Andorra. Estant a l’Hostal Palanques de la Massana, la seva vida prengué un gir. Aquest hostal era un lloc segur pels evadits que fugien de l’Europa ocupada pels nazis, ja que els seus propietaris, els germans Molné, els duien a les Bordes de la Peguera, a Sant Julià de Lòria, des d’on, posteriorment, Parramon, els conduïa en un discret itinerari nocturn d’aproximadament una setmana, fins a Barcelona, on els acompanyava al consolat britànic. Durant la postguerra, Tino es convertí en pastor transhumant entre el seu poble natal, del que continuà sent alcalde durant tractant d’evitar la despoblació, i Santa Coloma de Gramenet.