Joaquim Miret i Sans (1858-1919) fou un historiador i acadèmic català, reconegut per ser el fundador de l’Institut d’Estudis Catalans. Dedicà la seva vida i la seva carrera a investigar la història de Catalunya a través de textos i de documents religiosos i notarials. La recerca de Miret pel Pallars i l’Alt Urgell donà fruits molt importants per a la història de la llengua catalana, arran de la troballa de documentació i de textos de l’antiga col·legiata d’Organyà. Entre els textos, Miret hi trobà, el 30 de setembre de 1904, un petit quadern de pergamí de tres fulls doblegats per la meitat, que contenien les Homilies d’Organyà. A més, Joaquim Miret i Sans publicà una història del vescomtat de Castellbò que és, encara a l’actualitat, un dels principals estudis de referència d’aquesta demarcació medieval.