Bisbe d’Urgell i abat del monestir proper de Sant Serni de Tavèrnoles. A més, el protagonista d’un dels moments més convulsos que viu la diòcesi, degut a la seva possible simpatia a un moviment herètic iniciat per Elipand, bisbe de Toledo, l'Adopcionisme. Segons aquesta concepció, Crist seria fill adoptiu de Déu, negant així la santedat de Maria. Aquest es controvertia amb Beat de Lièbana. El bisbe, fou enviat a dos concilis, un el 792 i l’altre, a Aquisgrà, on debaté amb un dels principals teòlegs carolingis de l’època, Alcuí de York. Finalment, i sota ordres directes de Carlemany, Fèlix és enviat a Lió, on mor en exili, i el substitueix Leidrad de Lió. En conseqüència, el monestir del qual era abat, quedà sota una profunda crisi d'enfrontament entre els integrants, que no es resolé fins l'arribada de Leidrad de Lió, qui tornà la pau al cenobi.