Església romànica d’una sola nau, coberta amb volta apuntada i emmarcada per docs arcs torals. La capçalera, a llevant, és un absis de planta semicircular desplaçada cap al sud respecte de l’eix de la nau, a la qual s’obre a través d’un arc apuntat, il·luminat per dues finestres de doble esqueixada. L’accés principal és al mur de migdia, amb un porta amb arc de mig punt, amb dovelles de grans dimensions, probablement d’obra moderna. Hi ha indicis de l’existència d’un porxo que hauria estat adossat al mur sud. Trobem també una altra porta, a un nivell elevat, al costat del campanar, que s’adossa al mur oest, lleugerament descentrat cap al nord. És una torre prismàtica, de planta quadrada, rematada per dos pisos amb obertures i un llosat piramidal, emmarcat per quatre pinacles. Les finestres del campanar, fetes amb tosca, són geminades, unides per una columneta també de pedra tosca i refoses dins de l’aparell dels murs del campanar. La denominació antiga de l’església “Santa Maria de Kastro Veteri” suggereix un origen remot, ja que fa referència a un castell que ja era vell al segle X. La primera menció de l’església és del 942.