Església romànica actualment en ruïnes. Se’n conserven els murs de l’absis i el campanar de torre, aquest en la seva integritat. A l'àmbit de la nau s'hi ha construït una capella rectangular coberta amb volta de canó. A la llinda hi ha la data 1856. L'edifici original era d'una sola nau, que segurament devia d’estar coberta per volta de canó. El mur de ponent fou conservat per a la construcció de la capella actual. El campanar és una torre prismàtica amb finestres d'una sola esqueixada en dos dels murs mentre que en els altres hi ha finestres de doble esqueixada. És la part més ben conservada de l'edifici original. L'absis presenta un fris d'arcuacions llombardes i lesenes. L'aparell és de carreus ben ordenats, amb alternança de pedra tosca i hi queden restes d'arrebossat amb incisions per imitar la forma dels carreus. Podem datar l'església de Sant Martí de la Plana al segle XI, tot i que va patir grans transformacions al segle XIX. El campanar recorda al de Santa Maria de Remolins, molt proper, i de fet s'allunya dels altres models de l'època. Es tracta d'un punt de referència paisatgístic a Valldarques.