Temple barroc, esmentat per primera vegada el 971, d’una sola nau, capçat a nord amb capçalera plana. Té una coberta amb volta de canó amb llunetes dividida en dos trams per dos arcs torals, i recolzada sobre un fris motllurat. La volta sosté un llosat a doble vessant. A la nau s’obren quatre capelles laterals, dos a cada banda, a través d’arcs de mig punt. L’interior de l’església és arrebossat i els paraments externs a pedra vista. La porta d’accés, en arc rebaixat, es troba al mur meridional, façana rematada per un òcul circular. A la cantonada sud-oest s’adossa un campanar de torre de dos nivells: un d'inferior de secció quadrangular i un de superior de secció octogonal, rematat per una coberta piramidal de llosa. L’altar major presenta una pintura mural policromada, d’estil barroc, que representa un esquelet alçant-se del seu sepulcre. Al sector de migdia, presenta dos absis semicirculars adossats al mur, que corresponen amb l’antiga capçalera trilobulada de l’anterior temple romànic.