Església romànica d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular que s’obre a la nau per un arc presbiteral. El sostre de la nau mostra clarament dues fases diferenciades de construcció: mentre que el terç de llevant és cobert amb volta de canó de perfil circular, la resta de l’estructura té una coberta feta en volta de canó de perfil apuntat. La façana sud és la més característica de l’edifici, per la seva ornamentació en sis sèries de dues arcuacions llombardes entre lesenes, fetes en pedra tosca. L’absis també presenta ornamentació seriada de lesenes i dobles arcuacions, que arrenquen d’un sòcol baix. Durant l’edat mitjana fou una església parroquial que esdevingué sufragània de Sant Martí de la Vansa al final d’aquest període. Presenta al seu interior un retaule dedicat a sant Julià, d’un estil molt popular, construït a finals del segle XVI.