Església d’una sola nau, amb capçalera a occident, i un absis original que fou sobrealçat i al qual s’adossà una sagristia al sector de migdia. L’interior és arrebossat, pavimentat amb rajola i hi ha restes d’un cor. L’altar és preconciliar, adossat a l’absis, la curvatura del qual ha estat farcida per un mur on s’hi obren tres fornícules ogivals, on hi ha la imatge de Sant Iscle i de Sant Antoni. L’aparell és fet amb carreus poc treballats, disposats amb filades més o menys regulars i lligats amb calç. La porta és feta amb dovelles de pedra tosca, formant una arquivolta. L’església s’il·lumina per un ull de bou damunt de la porta. Hi ha un campanar de cadireta, de dos ulls grans i un de més petit, a la part superior, rematat per una creu ancorada. Senyús apareix documentat cap a mitjan segle XII (1162) i l’església es pot datar en aquest segle, i participa de les mateixes característiques formals que d’altres esglésies de la vall, molt especialment amb Sant Bartomeu de Favà.