Església romànica d’una sola nau orientada a llevant i capçada per un absis de planta semicircular, cobert amb volta de canó amb tres arcs torals. Està edificada a sobre d’un pendent pronunciat, cosa que fa que l’absis tingui una base elevada. Aquest cos connecta amb la nau a través d’un tram presbiteral molt marcat i està fet amb un aparell de carreuó, disposat en filades molt regulars. A la façana sud, prop de l’absis, s’hi adossa una torre campanar de planta quadrada. Les dues portes d’accés s’obren a la façana nord, molt reforçada a l’exterior amb contraforts que recolzen l’empenta dels arcs torals. L’obra de la torre amaga una altra finestra de doble esqueixada, cosa que fa suposar que la construcció del campanar és posterior a la de la nau. L’absis és decorat amb arcs llombards entre lesenes. El “castro Uliana” és documentat el 919 i, entre el 1037 i el 1040, fou consagrada l’església de Sant Andreu, que més tard seria abandonada en traslladar-se el nucli d’Oliana al seu emplaçament actual.