Sepulcre megalític, del tipus de cabana pirinenca, que testimonieja l’activitat humana en terres de l’Alt Urgell, en època del calcolític. La primera menció del sepulcre és del 1519, com a límit dels termes de Bescaran i Estamariu. El 1916, fou excavat per mossèn Serra Vilaró. A l’exterior de la cambra i en superfície, es van trobar ossos i fragments de ceràmica.