Durant el segle XIX, Tuixent es mantingué com un illot liberal enmig d’un oceà carlí, bàndol en què milità de forma hegemònica la població de la resta de la vall. Tres milicians de Tuixent que lluitaven a favor del bàndol liberal moriren a l’incendi de l’església de Fígols a mans dels carlins, l’octubre de 1834. L’any següent quinze més moriren en l’incendi de l’església de Fórnols i, finalment, l’estiu de 1835, després d’un brutal setge sostingut pels carlins i de l’incendi de Tuixent, els defensors de la vila pogueren fugir i dirigir-se a la Seu d’Urgell. Durant la resta d’aquesta primera guerra carlina Tuixent fou reocupat i abandonat una altra vegada en funció dels avenços i retrocessos dels carlins, fins que la població s’hi tornà a establir d’una manera definitiva l’any 1840.