El 14 de febrer de l’any 2000 es va inaugurar el pantà de Rialb. Aquesta gran infraestructura fou projectada per regular i garantir el subministrament d’aigua al canal d’Urgell i a l’encara inacabat canal Segarra-Garrigues, i proveir d’aigua uns 80 nuclis de població. Així es convertia en l’embassament més gran de Catalunya contravenint la tendència arreu d’Europa de fer petits embassaments que aprofitaven els congostos dels rius. La seva construcció va provocar una gran alteració del paisatge i un notable impacte ecològic, i va generar una activa oposició de grups ecologistes i de veïns dels municipis de la zona. Originàriament el pantà projectat havia d’arribar fins a la Clua, on s’havia de construir la presa, però a finals dels anys 60 el projecte es va modificar per ampliar la seva capacitat. La seva construcció va implicar la inundació total o parcial dels municipis de Tiurana, Castellnou de Bassella, la Clua d’Aguilar i Aguilar de Bassella, i la desaparició de les millors terres de conreu de la ribera del Segre. Unes 300 persones van ser desallotjades de casa seva per aquesta causa.