Al segle XVIII, sota els primers reis borbònics, la reconstrucció de la marina de guerra espanyola esdevingué una prioritat. La creació de noves drassanes militars demanava una explotació intensiva de la fusta per construir els vaixells. D’aquesta manera, tots els boscos que estaven situats a una certa distància de la costa foren requalificats per a usos militars. L’any 1768 sembla que aquesta explotació forestal arribà a terres de l’actual comarca de l’Alt Urgell, segons testimonieja un rètol gravat a la pedra a l’actual municipi de Fígols i Alinyà, sobre la vall del riu de la Vansa. Aquesta explotació va generar conflictes entre la població local, els agents de la Secretaria de Marina i el duc de Medinaceli, que era el senyor de bona part dels boscos de la zona.