El coll de Creus destaca per la seva forma de lletra U gegant oberta al bell mig d’una petita serra amb la carena plana. Un altre tret característic d’aquest lloc és el color vermell granatós de la terra, que prové de l’oxidació de les argiles de què està formada. La beta de terra roja on s’emmarca el coll de Creus és de materials de transició de l’era Primària a la Secundària. Aquesta beta travessa la comarca de llevant a ponent a l’alçada del coll de Creus i arriba fins al mar Cantàbric. Els materials que formen aquest coll són d’origen sedimentari: argiles, gresos i conglomerats. Uns materials més aviat tous que han permès una erosió característica en forma de petites feixes i que és la causa de la peculiar forma de l’indret que ens ocupa. És doncs, una formació geològica espectacular, ja que no se sap de cap altre coll a la comarca amb la seva forma, color i origen. Tampoc en l’àmbit pirinenc no és gens corrent de trobar formacions semblants. El coll té una notable importància històrica com a lloc de pas entre la Seu i la vall de la Vansa.