El monestir de Santa Cecília d’Elins, en un inici monestir benedictí femení, passà, després d’un decret del 30 de setembre de 1383, dictaminat pel bisbe d’Urgell Berenguer d’Erill, a ser ocupat per una comunitat masculina. No obstant, una religiosa de l’antic cenobi, va fer arribar el seu descontent i animadversió als fets a la cort del rei Pere el Cerimoniós, que la defensà, i que dictaminà que el monestir de Santa Cecília no era propietat del bisbat d’Urgell sinó de la Santa Seu. Cinc anys després, el Papa Climent VII, va escriure una butlla que reflectia la voluntat expressa que aquesta comunitat, aleshores masculina, es traslladés a Castellbò, un lloc jurisdiccionalment més estable, un nucli urbà molt destacat al moment, amb un mercat propi, que suposà el pas del món rural a un de més civilitzat.