Edifici de principis del segle XX, amb façanes als carrers Sant Ot i Sant Ermengol, molt emblemàtic dins de la plaça de Catalunya, a la qual tanca pel seu angle nord-oest. Té tres pisos i planta baixa, amb coberta de pissarra amb ràfec sortit, amb les façanes organitzades amb estretes balconades que segueixen els eixos de simetria. Es tracta d’un dels primers edificis plurifamiliars exempts de muralles, tot configurant la cruïlla entre els dos primers carrers extramurs de la Seu d’Urgell, amb un estil propi dels anys de canvi de segle. La decoració de la façana és posterior al 1907 i anterior al 1920.