Arnau (1185-1226), fill de Ramon I de Castellbò i d’Ermessenda, fou vescomte de Castellbò, i comandant dels castells de Sant Martí i de Miralles, a Cerdanya, per ordre del monarca Alfons I de Catalunya-Aragó. L’any 1185 contragué matrimoni amb Arnalda, senyora de Caboet, cosa que el feu entrar en conflicte per la conservació de les propietats de la seva família política amb Ermengol VIII d’Urgell, així com amb els bisbes d'Urgell. Finalment, l’any 1199, signaren la pau. A més, es coneix a Arnau com adepte del catarisme, especialment per l’episodi de la croada albigesa, quan lluità contra Simó de Montfort, donant asil als càtars i impedint els procediments eclesiàstics contra aquests. Degut a aquesta vinculació amb l’heretgia càtara, una sentència del 1269 ordenà que les seves restes fossin exhumades i separades de la sepultura eclesiàstica.