Sacerdot, poeta i músic català, fill de Salvador Vives i Segura i Àngela Mir i Antigues, nascut a Oliana l’any 1907. El seu pare era mestre nacional d’Organyà i mor quan ell tenia 3 anys. La mare es refugia a la casa pairal d’Oliana, on vivien els avis i el seu oncle. Amb cinc anys assisteix al col·legi de la Fundació Ignasi Esteve, dirigit per sacerdots diocesans, als sis s’inicia al solfeig amb l’organista d’Oliana, J. Escolà, i el 1917 ingressa al seminari de la Seu d’Urgell, per emprendre la carrera sacerdotal, amb 13 anys. Al seminari estudià amb el mossèn Enric Marfany, organista de la catedral de la Seu d’Urgell. Durant la guerra civil espanyola, fou acollit al seminari de Caors (França) i en morir l’organista titular de la catedral, el substituí. A més, impartí classes de llatí, de literatura espanyola i de música al seminari de la Seu d’Urgell. El 1964, va ser nomenat beneficiant i organista de la catedral. Al seminari també hi fa classes de català i el 1968 es converteix en el professor de Càtedra de Llengua Catalana Mossèn Pere Pujol. Impulsor i primer president d’Òmnium Cultural a l’Alt Urgell, el seu paper va ser cabdal en la formació de mestres i professors en la llengua catalana des de finals del període franquista. Fou nomenat canonge-xantre de la catedral el 1980. Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi l’any 1985. Morí l’any 1992.