Església de 1959, edificada posteriorment a la Guerra Civil i projectada per Isidre Puig Boada, seguidor d’Antoni Gaudí. Consta d’una sola nau, capçada a nord per una capçalera plana que ocupa el nivell inferior del campanar. És coberta amb un llosat amb un doble vessant molt pronunciat, que és rematat al frontis mentre que, a l’interior de la nau, hi trobem dos arcs faixons de perfil parabòlic. El conjunt té grans finestrals i, a sobre de la portada situada al mur meridional, un ull de bou circular. El més curiós, sens dubte, és el campanar de torre adossat al mur nord, de secció prismàtica i de perfil triangular.