Església i antiga col·legiata, situada al bell mig de la població d’Organyà, voltada de carrers i la plaça, a excepció de la façana nord, on s’hi adossen altres edificacions. La construcció presenta profundes alteracions, que fan difícil la lectura de les estructures romàniques primitives, perfectament visibles, però, a l'absis. D’aquesta manera, avui en dia, el conjunt presenta una planta basilical, la nau nord del qual és formada per diverses capelles comunicades entre si, igual que l’edifici del segle XI. En aquest mateix indret es trobaren les Homilies d’Organyà, redactades a finals del segle XII o principis del XIII, avui dia conservades a la Biblioteca de Catalunya, considerades un dels textos més antics escrits en català, descoberts l’any 1904 en aquesta parròquia. Ja documentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i al testament de Borrell II de 993, fou la seu d’un antic priorat de canonges agustinians. L'església ha tingut diversos moments de construcció i de destrucció, amb dues consagracions com a mínim, la de 1057 i la de 1090, després que un incendi l'hagués destruït. Durant les guerres carlines les golfes del temple serviren d'aquarterament de tropes.